Loading

“Els pobles del Llevant han de construir una vida democràtica que superi els límits de l’estat-nació”

Documents

Emma Pons. Hemisfèria.cat [23/08/2018]

Tuğba Hezer (Kurdistan, 1989) forma part del Partit Democràtic dels Pobles (HDP), una formació política nascuda al Kurdistan turc (Bakur, en kurd). El 2015, l’HDP es va convertir en el primer partit prokurd que entrava al Parlament d’Ankara, després de superar la barrera del 10% de vots que requereix la legislació. Hezer defensa que l’HDP no és un partit kurd, sinó una formació que vol transformar i democratitzar el conjunt de l’estat turc juntament amb la resta de pobles que hi viuen a través del confederalisme democràtic.

Aquest principi, que s’ha aplicat a Bakur, es basa en la democràcia directa, l’ecologia social i l’alliberament de la dona. Es tracta d’un model proposat pel fundador del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), Abdullah Öcalan, com a solució democràtica a la qüestió kurda i, en general, per l’alliberament dels pobles del món.

Hezer, que es va convertir en la diputada més jove del Parlament turc, viu ara exiliada a un país europeu, que prefereix no revelar per seguretat. Ha vingut uns dies a Barcelona per presentar el documental El Sol del Nord. Construint l’autonomia a Bakur, d’Ivardia Produccions.

Per què et vas exiliar a Europa?

Estava a Europa fent un treball com a diputada de l’HDP quan el Parlament turc va aprovar l’anul·lació de la immunitat dels diputats -el maig del 2016- i van començar les detencions. En aquell moment, conjuntament amb la meva organització vam decidir que hauria de quedar-me aquí, a Europa, per seguir treballant per la nostra causa. Ara mateix, els dos copresidents de l’HDP, diputats, coalcaldes i militants, un total de prop de 5.000 persones relacionades amb el partit, estan empresonades.

Et planteges tornar?

El nostre objectiu és tornar a Turquia quan enderroquem el tirà feixista.

Bakur va aplicar el confederalisme democràtic, un projecte amb una base fonamentalment popular i autogestionada. Per què vau decidir entrar al Parlament turc com a HDP?

L’HDP no va organitzar totes aquests lluites locals a Bakur, sinó que és fruit de totes elles i és el seu representant al Parlament de Turquia. Sense aquestes organitzacions –el moviment juvenil, el moviment de les dones, el LGTBI, els ecologistes, les creences minoritàries, els treballadors, etc.-, sense la seva força, no s’hauria creat l’HDP. D’altra banda, aquesta organització de Bakur es basa en un treball de molts anys. Fins avui dia, s’han tancat i il·legalitzat molts partits polítics prokurds a Turquia. Tot aquest procés de massacre política, il·legalitzant i tancant partits, ens va demostrar clarament que l’única formulació per la democratització de Turquia passava per organitzar una lluita multidimensional i plural.

El 24 de juny hi ha eleccions presidencials avançades a Turquia, que en un principi s’havien de celebrar el novembre del 2019. Com veieu la campanya electoral?

Amb prop de 5.000 persones vinculades a l’HDP empresonades, Turquia sota un estat d’emergència que limita profundament la llibertat d’expressió i les manifestacions, l’amenaça d’empresonar sense cap tipus de causa legítima a la major part dels nostres militants polítics, i més de 150 periodistes a presó, veiem clarament que Erdogan és l’únic portaveu que s’ha legitimat en el seu paper, fent tot això per fer campanya electoral. El 24 de juny volen matar tots els drets del poble kurd, però nosaltres lluitarem.

El vostre candidat a la presidència, Selahattin Demirtaş, és a la presó. Podrà fer campanya?

Demirtaş està empresonat de forma il·legal i il·legítima. No pot fer arribar la seva veu, el seu discurs, en condicions normals als seus possibles electors. No pot ni comunicar-se per telèfon amb el públic, no pot fer campanya ni parlant pel telèfon. Nosaltres, no obstant això, sostenim que el règim de l’AKP (el Partit de la Justícia i el Desenvolupament, encapçalat per Erdogan) i l’MHP (Acció Nacionalista, el seu soci de govern) està vivint els pitjors moments de la seva dictadura feixista. Aquestes eleccions no es basen en la voluntat popular, s’han convocat de forma immediata. Per nosaltres això és una demostració que el govern està vivint els seus pitjors moments.

“Com a dones, treballadors i classes populars som més forts que la tirania d’Erdogan, i aconseguirem que sigui una figura del passat”

Quins resultats preveieu?

Des de l’HDP, com a únic partit d’esquerres de Turquia, treballarem molt per aquestes eleccions, perquè creiem que hi ha una gran oportunitat per guanyar. A Turquia hi ha una crisi econòmica profunda, basada tant en les polítiques de guerra com en les polítiques econòmiques neoliberals de l’AKP, i també hi ha una crisi política interna i en termes de relacions internacionals. En aquest sentit, creiem que Erdogan pot perdre la presidència. La nostra lluita és per tots els pobles oprimits del món, i el 24 de juny demostrarem que això pot guanyar.

“La nostra proposta per l’estat turc és construir una vida democràtica que superi tots els mals de l’estat-nació que imposa la seva identitat nacional”

A Rojava, el Kurdistan sirià, també han aplicat el confederalisme democràtic. Quines similituds i diferències hi ha entre Rojava i Bakur?

La revolució basada en la lluita per l’alliberament de la dona a Rojava és un exemple únic, un model pioner per totes les resistències d’aquests territoris on viuen els kurds. Nosaltres, amb l’experiència de Rojava, hem vist que és possible construir una revolució sense discriminar cap poble, basada en l’economia social i l’alliberament de la dona. Però no hi ha una realitat, una certesa que tots els pobles, en cada context nacional, hagin de fer el mateix tipus de resistència o de lluita. Segons les seves condicions locals i històriques, cada poble actuarà d’acord amb les seves necessitats i situació del moment.

Nosaltres creiem que els pobles del Llevant han de construir una vida democràtica i comuna que superi els límits dels estats-nació per aconseguir la seva dignitat. Es pot anomenar confederalisme democràtic, autonomia democràtica, nació democràta, no importa, però creiem que el subjecte ha de ser la voluntat popular de tots els pobles, perquè puguem viure en condicions de pau al Llevant.

Com ha afectat la reacció d’Erdogan al cop d’estat fallit del juliol del 2016 a l’organització de Bakur?

La situació s’ha complicat moltíssim. Hi ha hagut un genocidi polític i econòmic. Volen acabar amb el sistema de confederalisme democràtic, no només a Bakur sinó també a Rojava. Les organitzacions locals de Bakur van ser il·legalitzades, i els ajuntaments ara estan tutelats per l’estat turc. A més, a tot el país hi ha l’estat d’emergència, que permet legislar amb decrets, sense debat parlamentari. I tots els mitjans de comunicació estan sota el poder d’Erdogan. Però nosaltres, com a dones, treballadors i classes populars, som més forts que la tirania d’Erdogan. Seguim l’experiència de pobles europeus que van superar experiències dictatorials, i aconseguirem que Erdogan sigui una figura del passat.

Ara mateix es contempla com un objectiu polític la unió dels diferents territoris del Kurdistan en un sol estat?

Jo parlo com a HDP, sóc representant d’un partit que fa política a Turquia. Ara mateix només parlo per Turquia. La nostra proposta per l’estat turc és construir una vida democràtica, una nació democràta o un confederalisme democràtic que superi tots aquests mals de l’estat-nació que imposa la seva identitat nacional assimilant totes les altres.

El projecte del confederalisme democràtic és inclusiu amb els grups no kurds?

Nosaltres proposem que el confederalisme democràtic sigui el model per tots els pobles, per la classe treballadora, per les dones i pels pobles minoritzats. No és només que els kurds s’agrupin sota aquest paraigües, sinó que aquest hauria de ser el model per tots els pobles del Llevant. Nosaltres suggerim aquest pensament, creiem que és bo. Això no vol dir que el vulguem imposar. Nosaltres volem debatre i volem compartir amb tots els pobles de Turquia aquest model. Fins i tot a Rojava, tot el sistema polític que s’està implementant allà no és només dels kurds, és per tots els pobles de la regió, incloent la resta de pobles minoritzats.

“L’HDP no és un partit kurd, estem fent una lluita per la democratització de Turquia conjuntament amb altres pobles minoritzats”

L’HDP té el suport de ciutadans turcs no kurds?

Nosaltres no som un partit kurd. Som un partit de Turquia, a la nostra organització hi ha armenis, turcs, àrabs, kurds, assiris, iazidites, cristians, alevites, sunnites… col·lectius d’esquerres, moviments de dones, ecologistes. No ho sé ben bé, però potser és una organització, una construcció de la qual no n’hi ha gaires exemples a Europa. Estem fent una lluita per la democratització de Turquia conjuntament. Però sí que diem una cosa molt clarament: si no se soluciona el conflicte kurd d’una manera democràtica, a Turquia no es pot solucionar cap problema.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *