Marie Nassif-Debs [gener de 2025]
L’alto el foc entre l’entitat sionista i el Líban, signat el 26 de novembre de 2004, mai va entrar en vigor. Al contrari, l’entitat sionista continua la seva agressió destruint els pobles fronterers i amenaçant de mort a tot el que es mogui. Mentre escric aquestes línies, els drons enemics sobrevolen Beirut i el seu brunzit continua durant hores i hores. Els únics que no ho senten són els membres del “nou comitè” de vigilància, dirigit pels EUA amb l’ajuda de França. Sembla que des de la seva arribada al nostre país hi son absents, no veuen res i no senten res.
De fet, no han realitzat cap comentari sobre les declaracions dels responsables de l’entitat sionista mitjançant les quals han fet saber al món sencer que les tropes d’ocupació -que es van aprofitar de l’alto el foc signat amb Hezbollah per a envair el Sud- no es retiraran el 26 de gener del Líban. Per què?
Perquè, segons al·leguen, aquestes tropes no han acabat “la seva missió”, atès que Hezbollah encara no ha estat completament aniquilat i els colons sionistes, arribats dels quatre punts cardinals, encara temen tornar als territoris del nord que van robar als palestins en 1948.
Però, la realitat és ben diferent. El que Netanyahu i els seus acòlits volen és ocupar la franja fronterera libanesa i aprofitar la terra fèrtil i l’aigua dels rius per a crear nous assentaments i expandir-se cap al nord i cal a l’oest. Després de la caiguda de Bashar al-Assad, no van ocupar la part siriana del mont Hermon i es van traslladar a la part libanesa, que cobegen des de fa molt temps? No diuen que estan esperant l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca per a apropiar-se de nous territoris libanesos, igual que ja s’han apropiat d’una part del Golan sirià, a més de les Granges de Shebaa i els Alts de Kfarchouba? No era aquest el pla presentat en 1969 i en 1970 quan van començar a atacar aquestes granges amb el pretext que pertanyien a Síria i que, per tant, el seu destí depenia de la Resolució 242 de l’ONU aprovada dos anys abans?
Tots aquests projectes sionistes formen part d’un més ampli de configuració d’un “Nou Orient Pròxim”, dissenyat en els anys seixanta del segle XX i revisat dues vegades, en 1993 i en 2006: i que avui consisteix a completar la divisió de Líban i Síria en entitats confessionals religioses antagòniques. Situació que permetria finalment a Washington assegurar l’autoritat de l’entitat sionista sobre la part oriental del Mediterrani i garantir l’hegemonia estatunidenca sobre la terres fèrtils i les aigües de la regió -des dels rius Tigris i Eufrates fins al riu Litani-, així com sobre el gas i el petroli i les rutes de transport i comerç d’aquests dos productes essencials.
Recordem el que deia sobre aquest tema l’exministre estatunidenc Zbigniew Brzezinski en el seu llibre ‘El Gran Tauler. Estats Units i la resta del món’ sobre la paradoxal situació dels Estats Units que per a mantenir el seu lideratge en el món ha de controlar el “Gran Tauler” eurasiàtic. És a dir, Europa i Àsia del qual Síria i el Líban formen el cor i que s’estén fins a la Xina. Evidentment, si els Estats Units volen aconseguir controlar el planeta i els seus recursos essencials, no tenen una altra solució que dominar als seus pobles mitjançant l’expansió de les seves bases militars, les divisions internes, les guerres regionals o la guerra general.
Va començar a Europa, després del col·lapse de la Unió Soviètica, amb els canvis de fronteres i la desintegració dels Balcans, continua avui amb el control de l’OTAN sobre les antigues repúbliques soviètiques entorn de Rússia.
D’aquí que el tercer acte sigui a la nostra regió abans de l’acte final envers la Xina. En aquest punt, sorgeix la pregunta rellevant: Com detenir l’enfonsament d’Euràsia i reduir la supremacia imperialista-sionista a la nostra regió?
La qüestió de com posar fi a aquest “ordre mundial” sota l’ègida dels Estats Units es pot respondre amb el paper que poden exercir els pobles de l’Euràsia abans esmentada, especialment els de la conca mediterrània.
Deixa un comentari