Pamela Urrutia Arestizábal. Escola de Cultura de Pau [2021]
En l’última dècada els desplaçaments forçats de població a causa de conflictes armats, persecució i múltiples formes de violència s’han incrementat de manera exponencial. La crisi de la COVID-19 i les restriccions de moviment imposades per contenir l’expansió de la malaltia van impactar en aquesta realitat, creant una situació sense precedents i incidint especialment en els moviments transfronterers. La pandèmia ha exacerbat la vulnerabilitat de les persones desplaçades i refugiades -i també migrants-, que han hagut de fer front a conseqüències desproporcionades en el marc d’una crisi múltiple: de protecció, de salut i socioeconòmica, entre d’altres dimensions. La crisi de la COVID-19 també ha ofert lliçons, posant en evidència la interdependència del benestar i la salut dels éssers humans, la urgència de respostes col·lectives als reptes globals i la necessitat ineludible de posar en pràctica vies legals i segures per gestionar la mobilitat humana des d’un enfocament de drets compromès amb la seguretat humana. Llegir
Deixa un comentari