“Israel està terroritzant civils perquè fugin del sud de Siria”

Sí. Fins al 1981, quan el Parlament israelià va declarar l’annexió unilateral del Golan. En aquell moment, aquí hi havia una població de 13.000 persones. La gent es va reunir a Majdal Shams i va decidir oposar-se a l’anunci israelià. Va anunciar-se una vaga general que duraria sis mesos, de les més llargues dels nostres temps. Israel va reaccionar enviant 16.000 soldats, una xifra superior a la població de la zona. Van llançar un setge contra els nostres pobles. Van anar porta per porta i van oferir la ciutadania israeliana a tothom qui fos major de 18 anys. Quan dues setmanes després van aixecar el setge, la població es va reunir a les places, van tirar els carnets d’identitat al terra i els van cremar. No van poder imposar-nos la ciutadania israeliana ni amb un setge. Nosaltres som sirians.

La majoria de nosaltres som residents permanents, com els palestins de Jerusalem Est [ocupat per Israel]. No tenim passaport israelià. Les darreres dades d’aquest 2025 indiquen que el 77% de la població seguim sent residents permanents que, fins ara, rebutgem la ciutadania israeliana. Alguns dels qui l’han obtingut ho han fet de manera automàtica, en ser fills de parelles entre persones del Golan i persones de la Galilea [nord d’Israel].

srael ha ampliat l’ocupació a Síria aprofitant la debilitat actual del govern central, on hi ha unes noves autoritats. Sembla que repeteixi l’estratègia del 1967, quan també va aprofitar el moment crític de l’executiu de Damasc per apropiar-se el Golan. Entendria que algú hi traci paral·lelismes

Des de la perspectiva siriana, són circumstàncies diferents. El 1967, Síria tenia un exèrcit que va decidir no lluitar per defensar el seu territori. Fins i tot es va emetre per la ràdio un missatge en què es demanava als soldats sirians que deixessin les armes, que abandonessin les seves posicions al Golan i que tornessin a Damasc. Hafez al Assad [pare de Baixar i president sirià des del 1971 al 2000] era en aquell moment ministre de Defensa del nou règim del Baath i és qui va ordenar al locutor llegir el comunicat. Crec que el Baas, que havia aconseguit el poder només quatre anys abans, temia que algú aprofités el caos d’una possible guerra per fer un cop contra el règim. Van preferir mantenir el poder que mantenir el Golan. Avui, en canvi, no tenim exèrcit. Israel ha bombardejat totes les bases militars des de la caiguda d’Al-Assad. Damasc ni tan sols és capaç de controlar del tot les faccions militars de Síria. Aquest és un país destrossat, amb el 90% de la seva població sota el llindar de la pobresa. Això no obstant, he de dir que sí que entenc el paral·lelisme des de la perspectiva israeliana, perquè la seva avarícia per ocupar noves terres és la mateixa.

Hi ha 70.000 sirians que resideixen a les zones recentment ocupades per Israel. Les tropes israelianes estan establint-hi nou bases militars. El seu comportament varia, i aquí hi entra de nou el joc de les minories per tal de crear un conflicte intern entre comunitats sirianes. Israel està tractant els municipis drusos de manera amable. Els intenta atraure. Ha organitzat un pelegrinatge amb 100 líders religiosos de la comunitat drusa a Israel, que és una manera d’establir vincles entre l’Estat jueu i els territoris recentment ocupats. També tenien un projecte per portar treballadors drusos sirians a Israel, prometent-los un salari de 100 euros al dia. A Síria, avui, et cal mig any per cobrar 100 euros. Van començar a fer llistes sobre persones, amb la formació i les especialitats de cadascuna. Més tard, van aturar el projecte per motius de seguretat, però és una manera amb què Israel intenta convèncer la població dels nous territoris.