[IEMed – Carrer Girona, 20]

La política de “l’entorn hostil”, fomentada per Theresa May a partir de 2010 com a ministra de l’Interior, s’ha convertit en l’enfocament dominant pel control de la migració a tot el món.

Aquesta política parteix de la base que, com és difícil o costós evitar físicament l’arribada d’immigrants per vies irregulars, cal transmetre cap enfora el missatge que no val la pena venir i que cap despesa es destinarà a protegir-los, quelcom que també aprecia l’opinió pública interna. Això és cert per a les migracions cap a parts riques del món, però és també el cas per a la migració cap a les ciutats i pels desplaçaments de refugiats fora de certs campaments.

La conferència considerarà aquesta situació en relació amb els contextos locals i regionals al Marroc i Líbia. S’argumentarà que gran part del que generalment s’interpreta com a control directe és entès més en termes de dissuasió. Així, per una banda, la focalització en arquitectura fronterera als enclavaments espanyols de Ceuta i Melilla s’explica tan per un control físic de la frontera com del missatge que s’està enviant a l’altra banda. I per altra banda, també s’explorarà allò que s’ha anomenat “emmagatzematge” en el cas del refugiats de diferents països que van intentar creuar a Egipte des de Líbia el 2011. Aquests immigrants van ser detinguts entre els llocs fronterers de Líbia i Egipte en un campament que es va convertir en la llar de més de 2000 persones.