Meritxell Bragulat Vallverdú [Octubre de 2026]
Directora de la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya
Aquest 2026 farà 20 anys des que la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya va començar el seu camí gràcies a l’afany de SODEPAU –una associació de solidaritat i cooperació amb 30 d’existència teixint complicitats i construint ponts entre les dues riberes del Mediterrani, amb una clara vocació de transformació social– i Beirut DC, una entitat de cineastes libanesos units per l’afany de fer cinema i difondre’l més enllà de les seves fronteres.
Aquest 2026 farà 20 anys des que la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya va començar el seu camí gràcies a l’afany de SODEPAU
Gairebé per casualitat, fruit d´una coincidència d´objectius i una passió compartida, iniciem aquesta aventura per fer arribar a les nostres pantalles el més destacat de les cinematografies àrabs contemporànies.
La Mostra va fer els primers passos a Sant Feliu de Llobregat gràcies a la participació i implicació de l’Associació Cinebaix, l’objectiu del qual gira al voltant de la lluita de la ciutat per la recuperació dels cinemes Guitart. Des de l’autogestió, fa dos lustres, un equip de voluntaris fa funcionar el Cinebaix, que s’ha acabat convertint en un referent de la cultura popular i la participació social.
Des dels seus inicis, la Mostra ha intentat satisfer un buit en el panorama cultural català, amb la convicció que el cinema afavoreix el coneixement i la comprensió del món en què vivim. D’aquesta manera, vol contribuir a la difusió i la promoció dels cinemes àrabs i mediterranis a Catalunya, i donar a conèixer una mirada diferent, des de dins d’aquestes societats, sobre les seves pors, preocupacions, somnis o anhels, i sobre el món actual.
Des dels seus inicis, la Mostra ha intentat satisfer un buit en el panorama cultural català, amb la convicció que el cinema afavoreix el coneixement i la comprensió del món en què vivim.
D’altra banda, la iniciativa pretén crear espais de trobada, intercanvi i debat entre la ciutadania. Promovem el trobar-nos per veure cinema col.lectivament, i aprofitar aquesta comunió per esperonar el debat i provocar aquest intercanvi de coneixements, sabers i experiències que incentiven l’esperit crític, tant necessari en aquests temps que corren.
En definitiva, es tracta de contribuir, mitjançant la cultura i l’expressió artística, a trencar els prejudicis i els estereotips sobre el món àrab i mediterrani tan arrelats, encara, a la nostra societat. Aquest projecte no sorgeix del no-res, sinó que s’emmarca i està profundament arrelat no només en la història i trajectòria de SODEPAU, sinó també en el convenciment de la necessitat de la solidaritat internacional entre pobles com a primer pas cap a la consecució d’una Mediterrània lliure, pròspera, justa i en pau.
Els estereotips, prejudicis i clixés sobre el món àrab i musulmà no tenen un origen proper en el temps ni tampoc sorgeixen innocentment. Més aviat al contrari. Com hem après del reconegut intel·lectual palestí Edward Said, aquesta mirada occidental particular sobre Orient forma un corpus teòric ben definit i conceptualitzat per nombrosos estudiosos, erudits i acadèmics que, des del segle XVIII, nodriren aquest corrent ideològic al servei d’un sistema de poder que imposa unes relacions socials, econòmiques i culturals basades en la dominació d’uns sobre l’“ altre”.
En definitiva, es tracta de contribuir, mitjançant la cultura i l’expressió artística, a trencar els prejudicis i els estereotips sobre el món àrab i mediterrani tan arrelats, encara, a la nostra societat.
Des de la nostra manera de veure-ho, per poder transformar aquest marc de relacions entre els pobles, basat en la injustícia, l’espoli i l’opressió, cal que, com a societat, ens desampelleguem d’aquest mantell que amaga i simplifica, sense gaires miraments, unes realitats més riques, complexes i properes del que què creiem. A partir d’aquesta anàlisi hem anat construint col·lectivament el projecte, de mica en mica però amb pas ferm.
La Mostra va anar prenent cos i es va convertir en alguna cosa en què posar tot el nostre esforç, energies i il·lusions. El cinema, entre altres virtuts, documenta els canvis socials i de mentalitat, dóna testimoni, indaga i recupera memòries, crea i deconstrueix discursos, agita la imaginació, ens fa somiar i, al capdavall, nodreix els nostres imaginaris col·lectius. No en va el cinema produït a Occident ha estat durant molt de temps el que ha alimentat el nostre imaginari i modelat els nostres discursos plens d’estereotips sobre el món àrab i mediterrani, des de Lawrence d’Aràbia a Indiana Jones, per posar-ne només dos exemples. Per això, la Mostra opta, de manera clara i rotunda, per oferir al públic una altra mirada i, amb ella, la possibilitat de compartir aquestes memòries, discursos i imaginaris que ens han estat vedats.
El cinema, entre altres virtuts, documenta els canvis socials i de mentalitat, dóna testimoni, indaga i recupera memòries, crea i deconstrueix discursos, agita la imaginació, ens fa somiar i, al capdavall, nodreix els nostres imaginaris col·lectius.
Al llarg dels vint anys de vida, algunes col·laboracions s’han quedat pel camí, d’altres s’han consolidat i encara unes altres se’ns hi ha afegit de nou. Per l’abast i l’antiguitat de la seva col·laboració, és imprescindible destacar dues institucions que ens acompanyen en el nostre propòsit: la Federació Catalana de Cineclubs i la Filmoteca de Catalunya. Sense elles possiblement no hauríem arribat tan lluny.
De les complicitats sorgides més recentment, volem parlar-vos de la Fundació Solidària Flama, que des de fa tres anys apadrina el Premi Flama a la millor pel.lícula de ficció de la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya, promou el coneixement sobre les cinematografies del nord d’àfrica i del llevant mediterrani a través d’articles especialitzats, i participa de la difusió de les pel.lícules del catàleg de la Mostra i ens acompanya en l’afany de fer arribar aquests cinemes fora de Barcelona.
De la mà de la Fundació Flama la vila d’Agramunt, pol cultural de la Ribera del Sió, esdevindrà una de les noves seus de la Mostra. Amb la voluntat de fer arribar les cinematografies àrabs i mediterrànies a les terres de ponent iniciem aquesta nova col.laboració amb l’Ajuntament d’Agramunt.
Per celebrar que tenim vint anys, i que volem fer-ne molts més, aquest any la Mostra sortirà de Barcelona per arribar a diferents localitats del país i fer els primers passos per tenir noves seus fora de la ciutat. De la mà de la Fundació Flama la vila d’Agramunt, pol cultural de la Ribera del Sió, esdevindrà una de les noves seus de la Mostra. Les altres, seran a Figueres, Manresa i Roquetes.
Amb la voluntat de fer arribar les cinematografies àrabs i mediterrànies a les terres de ponent iniciem aquesta nova col.laboració amb l’Ajuntament d’Agramunt, gràcies a la qual el proper dijous 12 de novembre es podrà veure a l’Espai Cívic la pel.lícula “Paciència, paciència. Tu aniràs al Paradís” de la realitzadora d’origen algerià Hadja Lahbib.
La pel.lícula ens apropa al dia a dia d’un grup de dones magrebines que a finals dels anys 60 del segle passat, van deixar-ho tot enrera per seguir als seus marits cap a un país desconegut. “ Paciència, paciencia- Tu aniràs al paradís!” és el que se’ls diu repetidament per animar-les a suportar la seva vida sense queixar-se. Quinze anys més tard, algunes d’elles assaboreixen l’emancipació. Resulten ser unes dones divertides, afectuoses i amb una gran capacitat per riure’s deshinibidament d’elles mateixes. Aquesta pel.lícula les acompanya en les seves descobertes, a través la simplicitat de les seves excursions, la seva càlida feminitat i el seu sentit de l’humor.
El proper dijous 12 de novembre es podrà veure a l’Espai Cívic la pel.lícula “Paciència, paciència. Tu aniràs al Paradís” de la realitzadora d’origen algerià Hadja Lahbib.
Després de la projecció hi haurà un col.loqui amb Fatiha el Mouali Samadi conduït per Víctor Cabral de la Fundació Solidària Flama. El Mouali és economista, tècnica d’acollida, activista antiracista i professora associada a la UAB. Va doctorar-se amb una tesi que porta per títol: “Mares d’origen marroquí a Catalunya: Entre les experiències personals i els processos d’acompanyament a l’escolarització dels fills i filles” (2021).
Deixa un comentari