Malgrat els acords climàtics adoptats, hi ha cert consens científic en què, sense un canvi dràstic en les polítiques climàtiques, no complirem l’Acord de París de limitar escalfament a un límit entre 1,5 i 2 °C. Ara com ara, avancem cap a un escalfament d’entre 3 i 4 °C en aquest segle, la qual cosa produirà la destrucció de gran nombre d’hàbitats i els corresponents desplaçaments de població. Actualment, uns 20 milions de persones són desplaçades cada any per desastres mediambientals sobtats (tempestes, inundacions…), al que cal afegir els desplaçats silenciosos, els que van deixant les zones rurals perquè mor el seu hàbitat per les sequeres i la desertificació. Sabem que, cada any, uns 60 milions de persones deixen les zones rurals per a anar-se a les urbanes. Però aquestes ciutats que ara reben molta població començaran a expulsar-la quan la vida resulti més difícil per impactes com la calor, l’escassetat d’aigua potable i, sobretot, la pujada del nivell de la mar. Dues terceres parts de les ciutats de més de 5 milions d’habitants estan situades en zones costaneres de baixa elevació. Per analitzar aquest repte de la humanitat hem convidat a Miguel Pajares, llicenciat en Ciències Biològiques i doctor en Antropologia Social, membre del Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Social de la Universitat de Barcelona i president de la Comissió Catalana d´Ajuda al Refugiat. Autor de “Refugiats climàtics. Un gran repte del segle XXI” (Raig Verd, 2020).
Casa Asia [071021]
Catalina Gómez Ángel es periodista freelance especializada en Oriente Medio desde hace una década. Ha trabajado en Irak, Siria, Líbano, Egipto, Afganistán, Turquía, Gaza, Nepal, México y Colombia, donde nació. Reside en Irán desde 2011. Colabora habitualmente para la televisión colombiana RCN y su canal hermano NTN24, la revista Semana de Bogotá, Radio Francia Internacional y La Vanguardia.
Llegir més →En los últimos años se ha ido produciendo un aminoramiento en el número de corresponsales en diarios, radios y televisiones.¿Está en vías de extinción la figura clásica del corresponsal? ¿Se ha reducido el espacio para información internacional en los medios? ¿La tecnología está cambiando los modos de una profesión que requiere tiempo y recursos? Tres buenos conocedores de la labor del corresponsal (en prensa, radio y televisión) reflexionan sobre ello.
Llegir més →Fundació Catalunya Europa [juliol 2020]
La conferència “Fronteres, refugi i vulneracions de drets: El nou pacte europeu de migració i asil a debat” forma part del cicle “Quina Europa volem?” que compte amb la col·laboració del Parlament Europeu.
Llegir més →La cuestión de los identificados como “refugiados” o desplazados climáticos viene atrayendo la atención tanto de los medios de comunicación como de la doctrina de manera creciente. Ello puede deberse a que el trato que debe darse a quienes se ven forzados a desplazarse de sus hogares como consecuencia del cambio climático se sitúa en la encrucijada de dos de las grandes crisis que la humanidad deberá afrontar en un próximo futuro. Esas grandes crisis que se entrecruzan en el supuesto de los desplazados climáticos son la migratoria y la climática. La trascendencia de ambos retos justifica que el trato que deben recibir esas personas sea objeto de estudio y, en esa cuestión, el análisis jurídico debe ocupar de forma necesaria un lugar preferente. En efecto, el enfoque desde el derecho es una pieza esencial de cara a la respuesta a ese problema que, entre otras cosas, exigirá el diseño de marcos de protección de los derechos fundamentales de esas personas. Veure
‘Jerusalén, santa y cautiva. Desde el corazón de la Ciudad Vieja a la eternidad ‘(Península, 2021) es el título del último libro publicado por el corresponsal en Oriente Medio Mikel Ayestarán, quien a lo largo de sus páginas traza un ameno y esclarecedor retrato humano de una ciudad que tan bien conoce desde dentro, puesto que allí reside desde 2015. Una Jerusalén santa y cautiva de su propia santidad, donde las piedras exudan religiosidad para los creyentes de las diferentes religiones que se la quieren apropiar y donde se concentran, en su Ciudad Vieja, los más singulares personajes que uno pudiera imaginar.
Llegir més →Amb motiu de la publicació en castellà del llibre, l’ICIP i el CIDOB organitzen el diàleg “S’ha de dialogar amb terroristes? Lliçons apreses de l’Afganistan i altres conflictes”, en el qual Jonathan Powell reflexionarà amb Sergio Jaramillo, ex Alt Comissionat per la Pau del govern de Colòmbia, sobre les oportunitats i els límits de negociar amb organitzacions que fan servir la violència per defensar les seves finalitats. Tant Powell com Jaramillo han estat assessorant el govern de l’Afganistan en el seu procés de pau, recentment fallit.
El diàleg tindrà lloc el dijous 30 de setembre a les 18:00h a la seu del CIDOB (sala Jordi Maragall, Elisabets 12,08001 Barcelona). L’acte serà conduït per Kristian Herbolzheimer, director de l’ICIP, i presentat per Pol Morillas, director del CIDOB.
Llegir més →